Límits
Qui diu que educar fills sigui fàcil?..Hi ha dies que no volen anar a dormir quan toca, d'altres et munten un espectacle en ple carrer perquè volen que els compris els cromos de pokémon que tant els agrada , no recullen res del terra i la seva habitació sembla una selva..i quan penses que ja ho tens tot controlat llavors arriben carregats de febre i et passes la nit vetllant-los, acompanyada de l'Apiretal, el Dalsy i el termòmetre...
Llavors els contemples dormint amb aquella calma, amb aquells ullets, aquella tendresa...és el millor regal d'aquesta vida!! Però ...no és fàcil!
La vida que portem tampoc ajuda, jornades llarguíssimes, horaris que normalment no lliguen gaire amb els dels nostres fills..situacions estressants que fan que t'emportis la feina a casa.. Tot plegat ens obliga a ocupar el temps dels nostres fill i delegar a l'escola, extraescolars i d'altres alguns aspectes de la seva educació..
La majoria de families ho saben compensar i miren de passar el major i millor possible d'hores amb els seus fills i dic millor perquè a vegades és millor qualitat que quantitat...És important establir unes directrius clares en la relació amb els nostres fills per poder gaudir en qualsevol situació amb ells...
Tot i que ja sabem que no tot són flors i violes, tampoc cal que quan ens trobem després d'un dia de feina ens dediquem a renyar, a discutir i a "enquibir" els nens a la banyera , donar-los el sopar i apa! cap a dormir perquè ja no aguantes més!!
Els pares sempre hem d'estar al peu del canó i no podem defugir del dret dels nostres fills a ser educats.És dur haver de fer a vegades de "poli dolent" però si convé s'ha de fer..Difícil, costós, fa mandra..però algú li ha de cantar les quaranta als teus fills i qui millor que tu.
Hom li pot semblar que estimar als teus fills és amagar-los la veritat, dir-los que tot va bé quan ells saben que s'estan portant de pena o que potser donar patades a les pilones del carrer no és la millor manera d'anar pel carrer..En aquest cas ells interpreten que amb els seus pares poden portar-se malament i fer el que vulgui pel carrer quan vagin amb els pares....
Els nens necessiten que els diguin la veritat, necessiten saber quins són els límits,com s'han de comportar en un lloc o en un altre..en definitiva han de saber "anar pel món". I nosaltres,els pares,hem de PODER anar pel món amb els nostres fills amb tranquilitat...si no és així,senyal que hem de canviar alguna cosa de la relació amb els nostres fills..
Com a Pares i Mares hem de poder dir sincerament el que pensem als nostres fills. Hem de poder parlar amb ells, raonant i hem de poder utilitzar un corrector si fos el cas..(cada cas té un corrector diferent..)
Ara us explicaré un cas..
La carlota és la gran de dos germans. Tota la família va anar a una fira i estaven fent una cua inmensa per pujar a una atracció..Tots estaven un pèl neguitosos pel fet d'haver de fer cua i els nervis s'anaven encomanant...la carlota es dedicava a pujar les valles que delimitaven la cua , una i una altra vegada..el pare la va avisar una, dues, tres...fins a deu vegades en mitja hora..amenaçant-la de marxar de l'atracció,..la nena tenia una actitud provocativa i desafiant cap al pare: no li feia cas,li contestava malament, i fins i tot el va pegar...El to del pare no era convincent,es veia que la situació el superava..que no parlava amb sinceritat a la seva filla...
Aquella nena feia temps que li havia guanyat la partida al pare...però el més trist no era això..el més trist era la crida d'atenció de la nena cap al pare..Aquest pare no donava l'atenció que necessitava a la seva filla..Aquella nena no es sentia estimada ni valorada pel seu pare i necessitava cridar-li l'atenció...però el pare ni així se n'adonava..
Tant de bo aquest pare hagués parlat amb sinceritat amb la seva filla, encara que això hagués significat marxar de l'atracció i fins i tot del parc..tant de bo hagués establert una relació basada en la confiança mútua..´
Es bàsic que la família es senti còmode quan està junta i fa activitats conjuntament,és simptoma que tot va com ha d'anar. En situació de relax surten temes dels que mai s'havia comentat i permet establir una comunicació estreta entre tots els membres de la família.
Gaudir en família és una font inesgotable d'alegria de llarga durada...tot i que té el seu treball previ.
