Així mentre cantava… Noa , la cantant d’origen Israelí ens anava transmetent la seva manera de veure la vida.. Amb una força i una delicadesa brutal va deixar bocabadats a més de 800 gironins de molt diversa procedència.Ens va fer vibrar i adonar-nos que entre uns i els altres , entre nord i sud, esquerra i dreta no és tanta la diferència que ens separa..Gràcies per l’estona que vam compartir plegats!
Els ritmes i els sons del Yemen, la fusió d’estils d’ara daqui d’allà, la potencia i la màgia de la seva veu et transportava per un moment a països i llocs desconeguts, exòtics,…el contingut de les cançons connectava amb el món actual, amb el cada dia,amb allò més elemental que potser tots ja hem oblidat: “love,love,love “, deia ella: “això és el més important i potser no ho recordem” i que con deia Saint-Exúpery“…és invisible als ulls” …Llums, somnis, emocions ….tot amb un somriure d’orella a orella i una energia positiva que arribava fins als racons més profunds de les emocions, els sentits, .
I al final…una cançó que si no estavem ja als núvols ens hi va acabar de fer-hi arribar..”the balancing act” …Un acte d’equilibri..dedicada als seus fills, dels que va dir ,com qualsevol mare , que són la millor cosa que ha fet en aquesta vida…
Cançó preciosa, genial, senzilla ..d’aquelles un pel melancòliques que no et canses d’escoltar …depèn del moment i del dia!.. Una cançó-missatge pels seus fills :”Angel meu, quantes més coses veig, com més creixo me n’adono que menys coses sé,…només que la vida és un acte d’equilibri”
..Saber trobar l’equilibri , el sentit comú, el jugar bé les cartes a cada moment, el saber trobar el teu camí ,el Nord de la teva vida…és el llegat més important que es pot deixar a un fill en aquesta vida amb tot el que això comporta…. Tant de bo que tot els pares siguem capaços d’educar als nostres fills de manera que en un futur siguin capaços de trobar l’ equilibri.. i transmetre’l de generació en generació
Una abraçada!
Shalom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada