Les dues cares d’una moneda, el ying y el yang, progrés i conservació, interés i necesitat. El que és bo i el que és dolent, el visible i l’ invisible, …Estimar el que és nostre: la terra, la cultura, la natura….la constant carrera de l’home per arribar al cim més alt….però, a qualsevol preu?.Les formes, la llum i les ombres són els aliats de la potent cadena d’ electrons que solquen el nostre planeta com una llarga i crua cicatriu,…Sense limits, sense fronteres…cap a la recerca de la riquesa, el luxe, el benestar i la falsa subsistència de l’esser humà, sota el dictamen del feixisme amagat en la democracia d’una societat consumista sumida en un canvi constant.La lluita per recuperar la nostra terra, ..la Terra que ens acull i ens dona la vida, el llegat més preuat que ens arriba a través de les generacions…Finalment tot conflueix en un unic punt on hi neix una estrella: l’esperança que ens fa moure….. I demà, ….serem capaços de trobar l’equilibri?
Per cert, la foto és d’en Lluís Riera, el meu germà.Petons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada