Benvinguts!!!

Acabo de recomençar el meu espai blog. He traslladat tots els articles de l'anterior blog a aquest.El blogger em dóna més espai per als meus "pensaments en veu alta" és per això que l'he anomenat "Pensiu". El pensiu és un artilugi màgic, un vol de pedra on es desen tots els pensaments...Dumbledore l'utilitza molt sovint a les aventures de Harry Potter.
Ho vaig trobar una gran idea, si no fos perquè qualsevol que trobi aquest vol de pedra pot entrar en els pensaments de l'altre...Ja veieu..les xafarderies i els safaretjos existeixen fins i tot en els llibres de fantasia...!!!
En fi, benvinguts al meu blog, espero que us sigui agradable i que poguem compartir tots plegats una bona estona.
Una abraçada,
Beth

El codi de barres...

-Aquesta crema t’anirà molt bé per hidratar la pell, les arrugues no es marquen tant amb la pell hidratada…t’anirà bé sobretot pel "codi de barres"….Per un moment no vaig saber què dir, l’esteticient em parlava mentre m’embadurnava amb una crema freda amb una olor floral com el muguet, el gessamí amb un fons de llimona que em recordava a les meves bogeries de joventut…tot plegat una mica surrealista…-Et deixo una estona la crema perquè et vagi fent efecte,relaxa’t!- va dir-me-
Codi de barres! Em va semblar divertit que es referís al piló d’arrugues que em surten sobre els llavis..com el codi de barres dels productes d’un supermercat que només de passar-lo per lector detecta de quin producte es tracta i quin preu te´…
De fet, els temps passa i no en va per a tots nosaltres i sense perdó deixa rastre per dins i ..per fora. ..
Tot sembla indicar però que els nostres patrons socials no accepten els signes externs que deixa el temps…i et conviden a reparar el “temps perdut” amb bottox, silicona, operacions quirurgiques…
Però en el fons…què volem reparar?? Les arrugues externes o les internes,.. ??
No he arribat als 40 però la meva cara ja comença a semblar un mapa de carreteres…el pitjor és que això només comença! Cada vegada que hi penso recordo a la Iaia Carme: una arruga li tocava a l’altra!!…però quina vitalitat, quina ànima més jove, quina autoestima, quin tros de dona!!
L’ànima jove…potser aquesta és la clau! De fet, a mi no m’ha amoïnat gaire mai el meu aspecte físic.. És el pas del temps el que ens espanta, el no saber com serem i què passarà al final de tot, .. El temps , la mort és una de les variables incontrolables de la nostra vida…
Tot el que és incontrolable ens fa una certa por…
Cada arruga és una petjada de la nostra vida: si hem rigut, plorat, si ens hem enfadat ….si hem estimat,…és un codi que escriu la trajectòria i la història de la nostra vida i com el nostre codi genètic ens fa únics i irrepetibles..
Es doncs la nostra por a mostrar-nos tal com som que ens fa amagar-nos, la preservació de la nostra intimitat..??
Enmig de tant relax., donc llum verda a les meves arrugues i el meu codi de barres mentre em ve al cap la cançó de Dylan..”Forever Young”!!

NO a la MAT!!!

Les dues cares d’una moneda, el ying y el yang, progrés i conservació, interés i necesitat. El que és bo i el que és dolent, el visible i l’ invisible, …Estimar el que és nostre: la terra, la cultura, la natura….la constant carrera de l’home per arribar al cim més alt….però, a qualsevol preu?.Les formes, la llum i les ombres són els aliats de la potent cadena d’ electrons que solquen el nostre planeta com una llarga i crua cicatriu,…Sense limits, sense fronteres…cap a la recerca de la riquesa, el luxe, el benestar i la falsa subsistència de l’esser humà, sota el dictamen del feixisme amagat en la democracia d’una societat consumista sumida en un canvi constant.La lluita per recuperar la nostra terra, ..la Terra que ens acull i ens dona la vida, el llegat més preuat que ens arriba a través de les generacions…Finalment tot conflueix en un unic punt on hi neix una estrella: l’esperança que ens fa moure….. I demà, ….serem capaços de trobar l’equilibri?

Per cert, la foto és d’en Lluís Riera, el meu germà.Petons

Persones “màgiques”

Hi ha persones que et fan sentir “vives”,només d’estar amb elles, veure-les, sentir com parlen, com son… t’emplenen d’energia , de ganes de fer coses, et generen una alegria interior que et fa veure les coses d’una manera optimista, feliç…t’ajuden a viure la vida a tope reduint a la més mínima insignificància els petits o grans paranys que anem trobant en el nostre camí…
D’aquestes persones “màgiques” n’hi ha poques a la vida i fins i tot crec que hi ha èpoques en que ni te n’adones que les tens al costat…però un cop les has trobat duren per sempre…El lligam que s’estableix entre tu i ells és etern …és química? Els nostres cietífics bé ens ho han demostrat: l’amor és una descàrrega d’adrenalina i d’altres hormones i substàncies …però quin estímul el provoca? per què no pot ser un estímul qualsevol?… per què hi ha persones amb les que t’hi entens de seguida i persones amb les que no t’hi entendràs mai?… Per sort mai acabarem de saber-ho tot,..el saber és infinit i l’aprenentatge continu….
Vull agraïr a totes les persones “màgiques” de la meva vida la seva existència,.. Unes les he anat trobant pel camíde la vida, les altres van donar-me la vida i les més màgiques són les que han estat dins meu des que eren una cosa minúscula enmig de la inmensitat,…
Encara que potser no ho sàpiguen, tots ells, m’ajuden dia a dia a créixer, a viure , a ser feliç…
El lligam que tinc amb cadascú d’ells és ETERN- m’ho diu el cor!-..
I vagin on vagin, siguin on siguin, facin el que facin… la meva ànima sempre serà amb ells.
Des d’aqui un gran petó!

…life is just a balancing act…

Així mentre cantava… Noa , la cantant d’origen Israelí ens anava transmetent la seva manera de veure la vida.. Amb una força i una delicadesa brutal va deixar bocabadats a més de 800 gironins de molt diversa procedència.Ens va fer vibrar i adonar-nos que entre uns i els altres , entre nord i sud, esquerra i dreta no és tanta la diferència que ens separa..Gràcies per l’estona que vam compartir plegats!
Els ritmes i els sons del Yemen, la fusió d’estils d’ara daqui d’allà, la potencia i la màgia de la seva veu et transportava per un moment a països i llocs desconeguts, exòtics,…el contingut de les cançons connectava amb el món actual, amb el cada dia,amb allò més elemental que potser tots ja hem oblidat: “love,love,love “, deia ella: “això és el més important i potser no ho recordem” i que con deia Saint-Exúpery“…és invisible als ulls” …Llums, somnis, emocions ….tot amb un somriure d’orella a orella i una energia positiva que arribava fins als racons més profunds de les emocions, els sentits, .
I al final…una cançó que si no estavem ja als núvols ens hi va acabar de fer-hi arribar..”the balancing act” …Un acte d’equilibri..dedicada als seus fills, dels que va dir ,com qualsevol mare , que són la millor cosa que ha fet en aquesta vida…
Cançó preciosa, genial, senzilla ..d’aquelles un pel melancòliques que no et canses d’escoltar …depèn del moment i del dia!.. Una cançó-missatge pels seus fills :”Angel meu, quantes més coses veig, com més creixo me n’adono que menys coses sé,…només que la vida és un acte d’equilibri”
..Saber trobar l’equilibri , el sentit comú, el jugar bé les cartes a cada moment, el saber trobar el teu camí ,el Nord de la teva vida…és el llegat més important que es pot deixar a un fill en aquesta vida amb tot el que això comporta…. Tant de bo que tot els pares siguem capaços d’educar als nostres fills de manera que en un futur siguin capaços de trobar l’ equilibri.. i transmetre’l de generació en generació
Una abraçada!
Shalom!!

Un crit de guerra!!

Els Almogàvers, aquells guerrers valents, mercenaris temuts arreu diuen que preparaven les seves guerres fent soroll amb les armes, despertaven el ferro espantaven al contrincant i lluitaven sense pietat…Tot plegat una mica bèstia,no?
La seva valentia però ha de servir-nos per aprendre a plantar cara a les dificultats de cada dia, que a vegades ens ofeguen i ens desvirtuen la visió del nostre nord, de la nostra raó , de la nostra existència. Sempre hi ha un ideal pel qual lluitar , sempre hi ha una ruta un camí a seguir … Els camins mai són planers ,com diu en Llach: “..Per això malgrat la boria cal …CAMINAR”
En els crits de guerra es troba la força per caminar, en aquells moments en que tot es ple de boira i no trobes el camí, en els que et sents defallir i estas a punt de deixar-te endur per la monotonia i el conformisme….T’encoratgen i t’ajuden a treure de l’ànima la força que et torna el sentit a les coses importants i boniques de la vida…despertaferro!!! desperta l’ànima…
Amunt i Força ,companys!!

Juny 2008